Quan la nit mata al dia

El delegat local de la Falange a Figueres, Juan Antonio Hinojosa, apareix mort al seu llit una nit de març de 1958. Està mig nu i algú li ha clavat al crani una pesada creu de fusta i metall i li ha lligat un cinturó al coll. El pis és ple com un ou d'abastiments de tota mena que contrasten de manera força obscena amb la precarietat i la grisor del moment. 

El panorama aconsella al comissari esparar instruccions de Madrid abans de decidir com procedir amb el cas. I Madrid mana silenci. Oficialment, Hinojosa ha estat cridat a la capital. Oficiosament, s'haurà d'investigar fins on es pugui. 

Els inspectors Iríbar, de la Brigada d'Investigació Criminal, i Lopera, de la Político-Social, tenen punts de vista diferents. 

Mentre el primer malda per descobrir la identitat de l'assassí o assassina, el segon es dedica a sabotejar la investigació amb prepotència casernària. ¿Es troben davant d'un cas polític, econòmic, passional o d'una venjança? Mentre acaricia amb la mà tensa una medalla trobada a l'escenari del crim amb les inicials G. M. N, Iríbar pensa que amb els antecedents d'Hinojosa qualsevol cosa és possible.

Quan vaig llegir Torn de nit ja tenia sobre la taula aquesta altre novel·la de l'autor però l'havia anat deixant arraconada, alguna cosa feia que no m'atrapés per que la llegís.

El tema és molt interessant, un gran personatge és el protagonista de la historia (encara que sigui mort), és una història amb molt potencial i se li podia haver tret molt de suca la investigació d'un cas així i per mi no s'ha sabut exprimir tot el que té de bo una trama tant potent.

Escrita en català però amb molt de text en castellà, sobretot les converses a dins de la comisaria o entre el policíes que investiguen, això tambè fa que la narració es talli i es vegi frenada quan semblava que agafava embrenzida.

La novel·la barreja la investigació propiament policial sobre la mort del delegat com la vida particular de l'inspector encarregat de la investigació preocupat per la relació clandestina que té amb una dona de la ciutat i que té les mateixes inicials d'una medalla trobada al lloc del crim.

Personatges covards i poc donats a sincerar-se fins que no els hi queda cap més remei que preferixen estar amb el rau-rau que resoldre, per bè o per mal, els seus dubtes.

I el final per mi és un cop de màgia que no s'aguanta massa per enlloc.

Una petita decepció desprès del que me va agradar l'altre llibre que havia llegit de l'autor.

0 comentarios :

Publicar un comentario en la entrada

 
Copyright 2013 Dsdmona .