L’assassinat brutal a Barcelona de dos socis d’una assessoria financera desencadena una gran operació policial que compromet Germán Rojo, un personatge poderós que es creu intocable, investit del do de la immunitat, molt per damunt de la resta dels mortals, simples escarabats fastigosos que es poden trepitjar si cal o si li ve de gust però té un punt feble, la Melba, una jove a qui va conèixer un dia, es farà el propòsit de demostrar-li que fins i tot els escarabats lluitaran a mort quan es tracta de sobreviure o de venjar-se.
Corrupció, escàndols, blanqueig de capitals, espionatge, violència, sexe… són alguns dels ingredients d’aquesta novel·la negra en què Andreu Martín retrata d’una manera extraordinàriament crítica els temps que estem vivint, com ho han fet Andrea Camilleri a Itàlia i Petros Màrkaris a Grècia.
Una obra actual i oportuna, amb uns diàlegs vius i punyents, que va merèixer el XXV Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira.
Em sembla que és la primera vegada en la meva llarga vida com a lectora que em topo amb un títol tan llarg. Recordar-lo sencer és quasi un miracle i em fa pensar en perquè els llibres es diuen com es diuen. En aquest cas quan acaba el llibre t'adones que aquesta frase és pràcticament la manera de pensar d'un dels protagonistes, important? si, però, potser no tant com per fer ejercitar la memòria dels lectors.
La novel.la en si té la seva intriga, els personatges són potents però m'ha faltat una mica de xispa. Se suposa que ha de ser un thriller trepidant, amb molta acció, una mica de violència donada la procedència dels assassins però es queda molt a la superficíe.
La corrupció i els escàndols estàn presents des de bon principi, saps que cap dels implictas està net però has de descobrir com estàn lligats entre ells, qui domina a qui, com trencar la pàtina de sinceritat que tenen alguns del personatges.
Descriu amb molts detalls totes les trames, tots el passos a seguir en la investigació, en la trama i el fil que permetrà arribar fins al fons del tema i poder atrapar tots els culpables però precisament aquesta profussió de detalls és la que fa que la velocitat disminueixi i el que podría haver estat una novel.la excelent es quedi amb un notable baix.
Andreu Martín és considerat un dels mestres de la novel.la negre del nostre paísi per això m'ha decebut una mica la seva lectura, esperava alguna cosa més.
A mi ja m'havia passat això amb l'Andreu Martín, però per començar a llegir novel·la negra en català està molt bé. Potser hauries de llegir al seu Flanagan
ResponderEliminarhttp://leidovividovisto.blogspot.com.es/
A mi m'agrada molt l'Andreu Martín, pero aquest encara no l'he llegit.
ResponderEliminarPetons!