La dona de gris

"La dona no tenia cap atractiu especial. Ni alta ni baixa, ni guapa ni lletja, ni jove ni gran. Un personatge gris enmig de la massa gris. Amb un mocador al coll. Una dona com qualsevol altra i un home que l'assetja.

Una persecució apassionant en una novel•la intensa, plena de profunditat psicològica i de girs inesperats. Un viatge a l’interior d’uns personatges aparentment anodins superats cruelment per la realitat que els envolta." 

L’'esperada primera novel·la de la professora i experta en novel·la negra, Anna Maria Villalonga, ens ofereix una aproximació al gènere des d'’un vessant més psicològic, i palesa que la literatura negrecriminal és molt més que un mort i una investigació. 

L’'obsessió i l’'assetjament d’'un home a una dona qualsevol, una dona grisa, és l’'argument d’'una novel·la plena d'‘intrigues i girs inesperats.

Quan vaig parlar amb l'autora sobre la meva intenció de llegir aquesta novel.la es mostrava preocupada perque esperés una cosa que després no hi seria. Comentava que no era una novel·la negra a l'ús...

Tenia raó, no té assassinats cruents, no hi ha morts a dojo, la policia apenes apareix però quan una història està ben explicada això té importància?

Què porta a un home, normal i corrent tan sols una mica deprimit i sol, a seguir una dona que aparentment no té res  per destacar? què fa que sigui precisament aquesta dona i no pas un altre? doncs l'única nota de color en la seva vestimenta. Un mocador de coll de colors llampants que podría no haver dut aquell dia és el punt de partida per un seguiment exhaustiu, una vigilància que ratlla l'acosament i paral.lelament un renaixement, un reflorir d'un home a la vida...

Sap que està malament el que fa però si ell ni tans sols hi parla amb aquella dona grisa, si s'acostés i li diguès coses llavor si que seria acosament però ell només la segueix, li agrada saber que fa, on va, amb qui parla... això no està tan malament com si s'acostés...

Aquest seguiment obre una via d'escapament d'una altre vida anodina, d'un altre èsser igual o més gris que l'objecte de la vigilància, es canviar un objectiu profitós com podria ser la recerca de feina o d'algún estímul lícit en una obssessió curiosa al principi però que es va tornant insana i amb conseqüències per la majoria dels protagonistes.

Que no us enganyi la dona de gris, no trobareu acció trepidant, persecucions per la ciutat, trets i morts per donar i vendre, sino una obssessió, una reflexió sobre la delicada línia entre el que és lícit i el que en un moment es torna il·licit, el que es una simple observació o un assatjament en tota regla. 

Hi ha moltes maneres d'explicar-ho i aquesta novel·la ho fa molt bé.

0 comentarios :

Publicar un comentario en la entrada

 
Copyright 2013 Dsdmona .